8 d’oct. 2008

Cingles de Vall-llobrega, volta de la vall de Peguera

La volta de la vall de Peguera pujant als cingles de Vall-llobrega, és una altra de les rutes interessants incloses al llibre "L'Alt Berguedà en 27 itineraris" que de tant en tant recomano. Era la darrera que em quedava de les que est més a prop de Berga i aquest diumenge ens hi vam arribar amb la Clara, i de pas estirar una mica les cames després de la pujada a la Pica.

Aquests cingles (a sobre) es veuen clarament des de la vall del Llobregat, just darrera de Berga, entre els Rasos de Peguera i la serra d'Encija. Se surt de ben avall, el que garanteix poder fer un bon desnivell.

Nosaltres vam sortir de Sant Jordi, on una passejada fins a la Rodonella va servir d'escalfament. Allà ja comença la pujada constant per un bon camí, sempre pel bell mig del bosc. Aquests dies, tot just comencen els arbres a agafar color, però ben aviat aquest vessant ple de roures, aurons i faigs, estarà espectacular.

A mitja pujada, ens va sorprendre un exemplar monumental d'auró enmig de la fageda (a sobre), així com mil detalls d'aquest bosc d'accés complicat (a sota).

A mesura que pugem, la vista es va obrint cap a llevant, sobretot sobre el Catllaràs, amb bones perspectives del cingle de la To (a sobre) o Malanyeu i la seva estructura semicircular (a sota).

Dalt de tot, la carena ja té un aspecte més subalpí (a sobre) i la vista cau a pic sobre l'embassament de la Baells (a sota).

La volta continua baixant cap a Peguera i l'obaga de les Nou Comes, una fageda molt atapeïda i agradable de recórrer. Sobretot per aquest camí que va seguint el traçat de l'antic tren miner de Peguera a Cercs.

Aquest trenet feia un recorregut dividit en trams planers, on l'arrosegaven animals de tir, i trams inclinats, que l'hi permetia de guanyar el desnivell i on els vagons pujaven i baixaven de dos en dos i contrapesant-se.

A sobre he deixat una imatge de les restes del castell de Blancafort, just abans de fer la darrera baixada. I a sota el plànol del recorregut, que també trobareu al wikiloc.

7 comentaris:

Mingo ha dit...

Aquesta tb l'apunto, em sembla que em compraré el llibre que esmentes. Una cosa, lo del centenari del CEC no va ser al 1976?, el que no recordo és si va ser centenari o 75 aniversari.

Anònim ha dit...

Jo també me la guardo...
M'hauré de buscar allotjament al berguedà per uns dies per fer la quantitat de rutes que proposes interessants !
Merci.

Gatsaule ha dit...

Mingo, ara tinc un dubte. Era el centenari i devia ser el 76, perquè amb el meu pare vam anar el 76 al Mont Blanc i la Pica la vam fer abans, per entrenar una mica...

Però jo era un nen petit !

Malfieten, entre uns i altres només fem que ampliar la llista de projectes pendents. Això és collonut !

Mingo ha dit...

Joan un nen petit... home, tan petit no devies ser pq jo ja feia geologia

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, quanta activitat, es nota que vas millorant, i m'ha semblat que ja agafes el cotxe no?
Aquesta excursió té unes vistes impressionants, com els que m'han precedit, me l'apunto!!!

Gatsaule ha dit...

Mingo, és que tu ja tens una edat,..., ha, ha, ha !

Jaume, és una volta realment sorprenent. I la visió que es té del Catllaràs tota l'estona s'ho val.

Anònim ha dit...

Un altre que se l'apunta, avui he pujat a Guardiola i al passar per davant he pensat en el teu itinerari.

Gràcies