16 de maig 2009

Cingle de la To: reformes a l'esperó Delator

Aquest matí, amb el Jortx, hem tornat al cingle de la To. Ja feia temps que hi teníem deures i, avui ha estat el dia de fer-los.

I és que la segona reunió de l'esperó Delator s'havia de canviar de lloc. Fins ara estava instal·lada en un lloc que feia que el tercer llarg fos molt llarg, i que hi hagués molt fregament. Tal i com es veu a la ressenya (a sobre), ara la via queda molt més directa.

M'ha agradat tornar al Cingle i tornar a tastar la seva roca tan peculiar i adherent, els seus graonets, la seva absoluta tranquilitat.... (a sota, el Jortx al primer llarg).

L'estratègia per al segon llarg ha estat que jo pugés i em passes de llarg la reunió, muntés la nova i, després, el Jortx ja desmuntaria la vella. Tot i anar carregat amb el taladro (a sobre), m'ha agradat molt el llarg, ha quedat molt més lògic i elegant, i no he tingut masses problemes per instal·lar la nova reunió, amb dos parabolts.

Després ha pujat el Jortx (a sota), i ha confirmat les bones sensacions.

Del tercer llarg, des de la reunió només es veu la placa lateral que permet de superar el primer sostre, però ja s'endevina com és tot el què ha d'anar venint, un llarg aeri i bonic, del que ja no podem dir gaire més del que vam comentar en el seu moment.

Com sempre, l'arribada a dalt és una agradable sorpresa, amb la descoberta de tot l'Alt Berguedà, i amb el Pedraforca centrant totes les mirades.

Al costat, la resta de la paret del cingle, ens espera per tornar-hi ben aviat!

Sabia que els aperturistes de la via Dau de Brou havien instal·lat una línea de ràppels, i aquesta vegada hem anat a seguir-la. L'inici és evident, al costat de l'imponent Dau de roca que dóna nom a la via.

Hi ha dues instal·lacions de rappels, un primer de 30 m, ben volat (a sobre), i un segon de 60 m més brut i amb molta vegetació (a sota) que et deixa en un punt on encara cal desgrimpar uns metres.

S'ha d'anar amb compte amb aquest segon rappel, avui les mateixes vibracions de la corda han fet baixar una pedra que ha passat ben a ran del que estava baixant...

En tot cas, no sé si val massa la pena utilitzar aquesta línea de ràppels, m'ha semblat més ràpida la baixada a peu. I més agradable!

12 comentaris:

Mohawk ha dit...

Encara esteu vius... bé!! :P

SEVIDE ha dit...

mmmmm, no m'ha quedat clar....
La via està totalment equipada o només hi ha expansions al llarg xungo??

Gatsaule ha dit...

Mohawk, ho dius per la pedra que ha picat prop del Jortx, o per la maledicció de la To?

SEVIDE, la ressenya és molt clara i té marcades totes les expansions. Però cal alguna cosa de material, diguem que està semiequipada!

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats de nou per la feina que estàs fent en aquesta paret !!
A veure quin dia ens hi trobem

Salut i a tibar

Becki ha dit...

Vam estar ben apropet... llàstima que no acabem mai de coincidir :)

Gatsaule ha dit...

Joan, aquesta via tal i com ha quedat és una perla. No te la pots perdre!

Becki, potser no tocava..., potser cal disposar de més tranquilitat...

PGB ha dit...

Enhorabona pel reestiling. Tinc pendent anar-hi! Justament en parlavem amb l'Amadeu Pagès i el Ricard Darder després de la presentació de la guia de Sant Llorenç ;)

Gatsaule ha dit...

Pere, ara la via ha quedat fantàstica! No te la pots perdre.

darderet ha dit...

Ja ha passat un any i cel·lebro que el cingle de la Tor torni a tenir amants.
Pel que fa als ràpels de la paret, els vam proposar perquè no són pas un excés de ferro, sinó que aprofiten la darrera reunió del dau i és una opció més per als que vulguin encadenar vies. A més, passejar sota el sostre té la seva gràcia.
Bona primavera!

Gatsaule ha dit...

És veritat que anar a buscar el primer ràppel i baixar-lo té la seva gràcia! Les coses com siguin! Però el segon no em va agradar gens, masses arbres i massa brut...

Això si, és una bona opció per qui prefereixi baixar rapelant.

jos ha dit...

Una línia espectacular

Gatsaule ha dit...

Celebro que t'hagi agradat!