22 de des. 2009

Pont Cabradís, una volta per l'Aigua de Valls


El Pont Cabradís és una de les perles del Berguedà. I del Solsonès, també, perquè està al bell mig de les dues comarques, entre Gósol i Guixers, a la vall del riu Aigua d'Ora.

Em sembla que el lloc és prou conegut. En el punt més estret del congost de l'Aigua d'Ora, s'hi va dipositar un bon gruix de tosca, que forma un pont damunt del riu de 30 o 40 metres de gruix. A més, als voltants del pont, hi ha una de les boixedes més interessants de Catalunya. Amb boixos que fan la competència a arbres de veritat.

No fa massa temps que l'ajuntament de Guixers ha senyalitzat i netejat vells camins que permeten de fer-hi una bonica volta. I aquest diumenge hi vam venir tota la colla.

 
I això que el fred era ben viu, amb el riu ben glaçat a trams i amb gel a tot arreu on normalment hi trohbem aigua. La ruta comença al nucli de Valls, i nosaltres la vam fer en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Primer cap al molí de la Corriu, arranjat tot i que ja no fa de molí, i fins el pont per l'obaga de ran de riu.

 

 
Ara una cadena facilita la baixada fins al riu, amb els caramells de gel arrodonint l'espectacle del pont Cabradís. Realment, el lloc és una mica màgic.
 

 
Des del pont, tornem per la solana, pel vessant dret de l'Aigua de Valls. Aquí el camí es va enfilant per feixes mig oblidades entremig de les cingleres i, de tant en tant, apareix un bon mirador. Algun ben senyalitzat.

La darrera pujada ens porta fins a la casa abandonada de la Torre de la Corriu, al mig d'antics camps, en una solana al peu d'una cinglera. Un altre lloc màgic.
 

 
A partir d'aquí ja només queda el retorn. El millor camí torna cap al molí baixant tranquil·lament entremig de les espones i el bosc, tot i que nosaltres vam preferir anar a buscar la carretera per fer més via.

Són els problemes derivats d'haver encarregat un bon dinar a la Cantina de Llinars. I és evident que hi ha coses que són més importants que altres...

A sota he deixa el mapa del recorregut i, al wikiloc, el track de la ruta.
 

10 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

He fet l'excursió amb vosaltres, virtualment, és clar, a través del post, tant ben explicada.
Però no sé que vaig dinar!
Tinc guardat el "track" d'una altra excursió que ens vas explicar a Pont Cabradís.

lux ha dit...

Joan,
Bones Festes i Molt bon 2010!!

Gatsaule ha dit...

Xiruquero, el dinar va ser realment bo. Apunta't el lloc pel dia que hi vagis! Penso que aquesta volta és millor que l'anterior, i una mica més curta. Així que podràs triar!

Gràcies, Lux! Espero igualment que puguis aprofitar bé les festes i que el 2010 sigui un molt bon any!

http://www.youtube.com/watch?v=vDaDjAbDjnc&feature=related

Jaumegrimp ha dit...

Una excursió de les que creen afició! fa molts anys que la tinc pendent i mai trobo el dia...
Bona colla us vau reunir, quanta veterania i experiència sota les barbes i cara de la majoria Joan!
Que tínguis un molt bon any! i a veure si ens respecten les lesions i podem coincidir en alguna sortida.

Gatsaule ha dit...

Molt bon any, Jaume! Em sembla que el cupo de lesions ja l'hem complert.... Almenys fins al 2014 (que alguna cosa deurà passar perquè tothom en parla)!

I si algun dia pots escapar-te al pont Cabradís, no ho dubtis, no et decebrà!

Becki ha dit...

Molts somriures i molta muntanya Joan!

Gatsaule ha dit...

Molta muntanya pel 2010, Becki! Els somriures ja hi són...

lluís ha dit...

Tot i haver-hi estat, mai me l´he trobat amb aquests caramells de gel, realment bonic i màgic.
Salut i muntanya pel 2010!

Blogmontagne ha dit...

Bonjour Muntanyenc
Merci pour ta visite, reçois mon message de fin d'année >>> http://www.kizoa.fr/diaporama/d581913kP135733007o4/joyeuses-ftes-à-tous

Gatsaule ha dit...

Si, Lluís, costa d'ensopegar, però estava realment bonic! Que tinguis una bona entrada d'any!