13 de maig 2010

Penyal d'Ifac, combinació Valencians-Polvos màgics

El segon dia d'escalada vam anar cap el Penyal d'Ifac. No hi havia estat mai i hem fet realment il·lusió escalar en una zona de la que feia tan temps que en sentia a parlar. Tot i que no sóc massa mitòman, reconec que el Penyal el tenia a la punta de les prioritats.

Amb la cara nord tancada per nidificació, vam anar cap a la sud. Pensàvem, ingenus de nosaltres, que allà escalaríem tranquils...

Com és evident, triem la Valencians. L'aproximació és senzilla, arribar fins el final del passeig marítim i pujar per una mena de corriol que va pel peu de la paret (a sota). Un corriol incòmode, i on els gavians ja comencen a emprenyar de valent. Arribem al peu de via amb el casc posat, i alguna cagarada d'ocell a sobre!
El començament és en un lloc que podríem considerar de "evident". El Pep tira cap amunt, amb tendència a l'esquerra (el Pep sempre carrega cap a l'esquerra, no com el Sabater...). 

La Valencians és una via mig equipada, aliens i friends acompanyen molt bé al material que hi trobem, i les reunions són amb parabolts.
Teòricament el segon llarg és de tràmit, III diu la ressenya. Però sobre meu hi ha un gavià molt quiet.... M'hi acosto i s'esvera de mala manera i comença a atacar-me de valent! No és un gavià, és una gaviana que està incubant 3 ous i es defensa del que creu un atac.

Així que rectifico, desgrimpo i tiro més a la dreta, seguint uns vells espits pel mig d'una placa molt llisa. Després veig que he anat per la Directa UBSA durant uns metres. Un tram molt estètic, però difícil de pebrots.
Mentre pujo per la placa, la gaviana em mira de reüll, malfiant-se, però finalment es relaxa i ja s'adona que el nostre motiu per estar aquí no és tocar-li els ous.

Més amunt em tornen a atacar, què passa? Llavors veig a una altre gaviana amb uns petits... També s'acaba tranquilitzant i es dediquen a observar com pugem
I és que després d'un tercer llarg de flanqueig fàcil, arriba el quart que és ben cabró. Primer amb una fissura que t'escup de mala manera, i que és totalment obligada (a sota), i després amb una pujada entre cactus.
Fins aquí hem seguit més o menys la Valencians, però d'aquí en amunt, ens agrada massa el diedre de la Polvos màgics com per no anar-hi. Així que el Pep ja hi tira decidit (a sobre), fent reunió al primer lloc que troba (n'hi ha dos, tots amb parabolts).
El sisè llarg, que arriba a la carena, em toca a mi. Comença fort, però més amunt encara apreta més, en un tram llarg i llis. Sort d'unes preses amagades a la dreta, que si no....

Afortunadament la roca és excel·lent, i la Polvos màgics està més equipada que la Valencians. Bé, una mica més equipada!
El setè llarg puja per un diedre i gira a l'esquerra cap a l'esperò, ja de cara al poble de Calp, fins una zona fàcil on fem reunió i ens desencordem.

A partir d'aquí ja només resta arribar al cim, i gaudir de la magnífica política urbanística del litoral valencià! Clar que els catalans també hem fet el què hem pogut, però no sé si arribem a un nivell tan alt...

9 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És que el penyal és el reialme de les gavines! Quan vaig ser-hi, deu fer un parell d'anys, ja havien criat i només em miraven amb un "què hi fot aquest, aquí?". Mira que n'és de maca la pedra!
Ep, jo vaig pujar pel corriolet que surt del camí dels carrabiners i que es perd fins el cim.
Bella, tanmateix, la vostra "dansa" a la paret.

PGB ha dit...

Què tal la pista de patinatge? Molt sobada la Valencians o què?

Jo em vaig arrossegar bastant pel Diedre UBSA... polit com una mala cosa!

En fin, caldrà tornar-hi! Percert, quan hi vau ser-hi? Pq si al Desembre em vaig torrar... no us veu morir de calor?

Mingo ha dit...

Coi de besties, no cal que prohibicions en aquesta banda.
Aquesta pedra sempre m'ha fet gràcia des que vam fer una sortida amb els de petro, q tu tb devies fer. Tambe m'han dit el q comenta en Pere q la pedra està molt polida. Carai amb la feina que vau fer abans de la caiguda.
salut

Gatsaule ha dit...

Xiruquero, et vas atrevir a pujar per la pista de patinatge que és el camí del Penyal? Ets prou valent! Nosaltres vam patir més per no patinar baixant, que per l'escalada...

Pere, divendres passat, i ens vam pelar de fred a les reunions! La veritat és que es nota que hi ha passat gent, però no la vam trobar especialment patinosa. Clar que de la Valencians en vam fer pocs trossos....

Mingo, no l'hi facis cas al Pere, que és molt delicat! Realment als gavians no cal que els protegeixin, ja ho fan ells tot sols!!

Llorenç ha dit...

visca el patinatge artisticoescalatorilsobrexapesoxidades!!!!!

Deu meu! tu per la Valencians!!!
a tu et veig més a la diedro UBSA o la Gomez-Cano!! je je ej

Jaumegrimp ha dit...

Prouta feina vau fer per les Valències!! llàstima de caiguda perquè el viatge el vau aprofitar de valent.

Gatsaule ha dit...

Llorenç, pensava que no hi havies escalat al Penyal! De fet, vam fer la Polvos màgics menys una tirada que vam anar per la Valencians....

Jaume, tot anava molt bé, fins que va deixar d'anar-hi! Res és perfecte!

Llorenç ha dit...

je je ej!! Joan! que tinc un passat abans del blog!!! hi vig fer algunes vies, i tinc bon record de la diedro UBSA, tot i que patinosa, la linea a mi em va agradar molt...i com a dura, calurosa, pulida, i amb xapes ronyoses...la Gómez- Cano...no hi tornaré mai!!

Gatsaule ha dit...

Ei, Llorenç, sabia que tenies un passat fosc, però precisament en escalada, he, he,.... Em van quedar ganes de tornar-hi, al Penyal, però segur que no serà a la primavera....