23 de juny 2010

Montgrony, via de l'Alicorn

La via de l'Alicorn és una curiosa via de Montgrony que no surt a la guia d'escalada del Ripollès. Mai he entés ben bé perquè, potser perquè no passa de V+? Fa uns quants anys la vaig descobrir de la mà de la biblia de l'escalador "normal": El plaer de l'escalada, d'en Ramon Majó. 

Hi vam anar amb el Pep tan aviat com vam poder, però l'escàs equipament i  la por que ens van fer les canaleres, ens van fer retirar amb la cua entre les banyes.

Aquest diumenge, després de saber que s'havien augmentat les assegurances, hi hem tornat amb el Toni, tot i el fred que hi feia!

El primer llarg (a sota) no té massa història, un tram de IIIº i un altre de grimpada pel mig de la vegetació. Res a veure amb la continuació.
El segon llarg comença amb un pas atlètic i un curt desplom (a sobre), per pujar damunt de la placa de canaleres.

La tirada és una meravella, continua i gens fàcil. Primer costa situar-se després del desplom, i llavors continuar pujant amb una certa seguretat. Mica a mica vas agafant l'aire a la placa, i acabes gaudint de l'escalada.

Això si, prohibit caure, no m'imagino com pots quedar si baixes uns quants metres arrossegant-te per aquestes arestes esmolades com ganivets.... A part que, entre el primer i el segon químic del segon desplom, si caus piques al replà! I això que ara hi ha el doble de químics que quan es va obrir! 

En aquest llarg vaig poder posar 3 dels 4 link cams que portava, i em van donar un afegitó de seguretat.
El tercer i darrer llarg ja és una altra cosa. El tram de canaleres és clarament més fàcil, i l'únic pas complicat és al final, abans de la reunió. El pas és franc i molt atlètic (a sota), més un 6a que un V+. Prohibit de relliscar abans de xapar el darrer químic!
A dalt. mentre miràvem les muntanyes berguedanes, vam coincidir amb un dels equipadors de la via, que ens va confessar que ara hi ha el doble de químics de uns anys enrera. Ara està muntant una segona via al costat, que farà que el viatge valgui més la pena.

Per baixar, només cal seguir els rastres de camí que baixen pel grau del Toix, i et retornen al cotxe sense haver de fer els ràppels. I si preferiu els ràppels, us podeu estalviar el quart llarg, una grimpada que després s'ha de desgrimpar!

9 comentaris:

Eduard ha dit...

Hehehe, m'ha encantat això de la Bíblia de l'escalador normal :))
Quina pinta més tremenda que tenen aquestes canaleres. Aquesta me l'he mirat força cops a la Bíblia però sempre m'ha fet mandra apropar-m'hi per tants pocs metres. Aviam si acaben la feina.

joan asin ha dit...

Enhorabona, totalment d'acord el segon llarg comences amb incertesa i de mica en mica la vas gaudint, nosaltres vam rapelar per que haviem deixat les motxilles a peu de via. Felicitats pel Sant.

joan asin ha dit...

Enhorabona, totalment d'acord el segon llarg comences amb incertesa i de mica en mica la vas gaudint, nosaltres vam rapelar per que haviem deixat les motxilles a peu de via. Felicitats pel Sant.

laura pi ha dit...

Felicitats Gat/Joan! tambe fa temps que ens mirem aquesta via perduda al Ripolles a veure si un finde d'aquest fem un complert aqui i a la Dent d'en Rosell. Totalment d'acord amb lo de la "biblia", nosaltres la tenim de referencia per descobrir vies i zones poc conegudes, fora de les modes actuals, on generalment val mes tenir recursos que ser ser esclau del grau.

nenivan ha dit...

com va companys, veig per les fotos que la via està força neta d'herbes. Ho dic perque fa uns quants anys que la vaig fer i estava tota plena de mates. Si, era guapa pero la vegetació li treia part de l'estetica.
D'altra banda, crec que es tornarà bastant popular perque és una via que va quedar força gravada a la memoria del colectiu arran de la publicació a la guia que comentes i si a més dius que han afegit assegurances encara més.
fins aviat

Jaumegrimp ha dit...

Una via diferent Joan! la tinc a la llista per aquest estiu, juntament amb alguna de les que hi ha a Cal Barricó, de Canaleres així n'hi ha a la zona esportiva de Les Canaleres a el Baell i és impressionant! una escalada de molta confiança amb l'adherència, a veure si acaben la del costat!

Mingo ha dit...

Jo em sembla que l'he fet la via, no ho recordo. Però el comentari que fas, de que si caus et pots encendre com un misto, em fa pensar q hi vam anar.
Un aclariment de la Desire en la 4 tirada, el que anava amb mi la va fer en lliure (va fer algun repos en el burils ronyosos), li va posar 8a. Jo portava estrep que vaig posar en tots els burils que ell va xapar. Joan jo mai he sigut tan bo com per fer-ho en lliure, bufff que dius.
Aiii m'oblidava felicitats JOAN

Gatsaule ha dit...

Fas bé, Eduard, perquè si des de Berga fa mandra... A la tardor ja valdrà la pena!

Joan, nosaltres vam estar a punt de rappelar, però l'aperturista ens va explicar el camí de baixada, que en un plis ets al cotxe!

Josep i Laura, mica a mica he aconseguit d'anar-les fent quasi totes. Un recull magnífic!

Nenivan, l'aperturista ja ens va dir que quan la va reequipar, també hi va fer neteja. I es nota.

Jaume, la diferència amb les altres que comentes, és el grau. Clar que aquesta per tu potser serà massa fàcil....

Mingo, per fer la quarta tirada de la Desirée mig en lliure mig amb estreps, s'ha de ser molt bo! No ens enganyis!

meti ha dit...

Hola Joan, soc l'aperturista Santi Sanz,la via nove ja esta equipada,es en general cinque mes i es diu "els ullets d'esmeralda".Are estic reequipant el diedre de la drete que es une via de la mateixa epoca de l'alicorn.El meu correu es kitesanti@gmail.com
atentament Santi Sanz.