17 de febr. 2011

Sant Llorenç de Montgai: Directa al Cilindre i Normal a la Formiguera

Aquest dimecres estava treballant per les terres lleidatanes, així que vaig trucar al José Manuel per veure si podia estrenar les escalades de tarda, de passada, fer la primera escalada a Sant Llorenç de Montgai.

Poc abans de les 4 ens trobàvem al peu del Cilindre, jo no portava cap ressenya refiat en el seu coneixement de la zona i, clar, ell tampoc! Em diu: "Anem ràpid cap a la Directa del Cilindre, que t'agradarà. Només és 6b de continuïtat en desplom.... I encara tindrem temps de fer-ne una a la formiguera."

A mi m'agraden les sorpreses, però no sé si d'aquesta mena! Però com que la confiança és gran, doncs pugem i engego. El primer llarg és molt bo, ben equipat amb parabolts, atlètic i amb tan bones preses de peu que potser es podria pujar amb bambes. Suposo que el 6a és el pas de la bavaresa, tal i com diuen els Kutres a la seva ressenya (a sobre). La resta, escalada riglera.
El segon llarg és tota una altra cosa, comença tranquil però ben aviat ensenya les dents. Desplomat i molt atlètic, amb un tram al mig realment complexe. Tot i que no faig 6b, amb paciència i alguna ajuda puntual el vaig traient, de segon, això si, i arribant a la reunió amb els braços com el Popeye!

El recorregut no té pèrdua possible, tota la via està supermagnesiada i no cal parar-se massa a pensar, només cal seguir les taques blanques....
Els dos darrers, que s'enllacen en un de sol, comencen també amb un desplom de bona presa. Com que necessitaria una bona estona de repòs per poder continuar, continua ell al davant.

Potser el pas més estrany del llarg és el flanqueig que hi ha a l'alçada de la reunió intermèdia, que costa d'agafar-lo. Després la dificultat baixa, la roca millora (és més calcària) i et deixen un tram final més relaxat. Bé, fins a l'entrada a la reunió, que em sorprèn i no vaig trobar gens senzilla (a sota).
Tot i que arribem a dalt pràcticament de fosc, encara tenim temps (sembla) i ganes per anar fins a la paret de la Formiguera. Allà pugem la via Normal en dos llargs que, venint de la Directa, pugem amb la sensació de que hi podríem haver pujat tranquil·lament sense cordes!

Tot baixant, a la llum dels frontals, comentem la jugada i la curiosa estrena d'aquestes parets. S'hi haurà de tornar!

6 comentaris:

Mingo ha dit...

Això si, que és aprofitar una tarda.
A més jo la directa al Cilindre només he fet les dues primeres tirades, bé ara és la primera i vam anar al Juliol amb el Farreny que era un tio molt dur, i jo em vaig demanar de baixar per la calor.
Felicitats per l'escalada

Llorenç ha dit...

Quines maneres d'aprofitar el dia!

Fas una bona descripció de la via! gairee tal com la recordo! el segon llarg el vaig fer de segon en lliure, aixó si, descansant força quan es deixa a meitat! un tros de via!

joan asin ha dit...

Enhorabona una de les millor i espectacular via de Montgai.

Xavi ha dit...

Quin fanatisme, acabant les escalades amb frontal! La "Directa" la vaig fer al novembre i la vaig trobar molt bona. Em va costar més el pas de flanqueig del 3r llarg (de 6a) que el 6b del segon, tot i que també se'm van posar els braços ben inflats. Bona combinació amb la paret de la Formiguera, nosaltres vam fer el mateix, però amb la calma i llum solar.

Jaumegrimp ha dit...

Ara ja sé perquè ha plogut avui! has sobornat a Sant Pere i així has pogut fer descansar els braços!!!
Com t'he comentat m'he acostat a veure el peu de via, es veu molt xulo, un esperonet força maco que es va redreçant fins un mur lleig, és l'artifo i llavors sembla més tranquil fins la reunió, la xemeneïa del segon llarg no l'he vist, però el mur es veu espectacular; dalt la Mola hi havia una bona nevadeta, he quedat xop!!!

Gatsaule ha dit...

Mingo, no em diguis que no has fet la via! Em pensava que eres una mena d'expert de Sant Llorenç de Montgai! No te la pots perdre, amb els teus braços pujaries corrent!

Llorenç, aprofitar així una tarda només passa quan tots els astres entren en conjunció....

Joan, com que no n'he fet cap més, no puc comparar!

Xavi, el final va servir per relaxar una mica els braços.... I completament d'acord, en la dificultat del flanqueig de dalt!

Jaume, t'equivoques, vaig aprofitar la tarda per anar a fer unes quantes dominades al gimnàs, que noto que me'n falten moltes per progressar una mica... A veure si dilluns vinent tenim més sort i en podem treure l'entrellat!