14 de març 2011

Sant Miquel de Montclar, una volta per l'alt Gaià

L'alt Gaià és aquesta regió indefinida que tenim entre les comarques de la Conca de Barberà i l'Alt Camp. És una zona que conec molt poc, així que qualsevol excusa va ser prou bona com per anar-hi. En aquest cas, la pujada a Sant Miquel de Montclar, una talaia magnífica de la que no havia sentit a parlar-ne mai.

Per anar-hi, vam voler fer una volta una mica més llarga que la pura pujada i baixada, ara que és el millor moment per recòrrer aquests paratges plens de terres i conreus de secà.
El primer tram des de Pontils, segueix el GR cap a la carena sud, per acabar baixant cap a Vallespinosa, un llogarret perdut on fem petar la xerrada amb una padrina que torna de l'hort amb les verdures del dinar.... Ens explica el camí de Sant Miquel, tot i que diu que ara l'hi costa de fer. Ens en despedim i se la veu contenta perquè diu que ja veu lluny l'hivern, un altre de passat!

Seguim un tros la carretera fins trobar una pista que ens ajuda a arribar fins el peu del serrat. Un camí molt ben traçat ens deixa dalt de tot. Gaudim de la vista d'aquestes terres de geografia complexa, amb un horitzó de carenes plenes de molins de vent.Tindríem un bon maldecap si volguessim imitar a Don Quixot!
El retorn és força còmode amb un camí que va baixant de manera tranquil·la pel fons de vall fins prop de Pontils. Alla seguim una drecera mig perduda a través de Castellot i ben aviat retornem al poble.

No ha estat un recorregut ni llarg ni espectacular. A més, hem sortit escaldats d'un restaurant que hi ha a peu de carretera, a Querol. Tot i això, ens emportem una bona sensació de la caminada, potser perquè una descoberta, sempre és una descoberta!

6 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Un a bona descoberta en un paisatge de secà. Pel que dius llàstima del restaurant, però ja se sap en un lloc que no es coneix a vegades pot sortir una mica guerxat.

Jaumegrimp ha dit...

Les parets que guarden el Castell no dèuen ser escalables oi? que no he llegit que en comentessis res...
Amb tanta aigua dissabte el secà deuria estar ben xop no?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bonica excursió. Terres de frontera medieval aquestes del riu Gaià. Per si pot ser del teu interès hi ha un llibre publicat per Cossetània el 1999, "Els Castells del Gaià", de Marina Miquel, Josep Santesmases i Dolors Saumell, que m'ha estat molt útil.
D'antuvi, els desnivells d'aquesta excursió no em semblen exagerats per les meves possibilitats, però veu fer gaires quilòmetres?

Gatsaule ha dit...

Pere, va com va això. I quan probes a cegues no sempre l'encertes! Però ho he volgut posar perquè si algú que ho llegeix hi passa, que ho sàpiga.

Jaume, ho veig mirar, però estan molt amunt i són curtes, d'un conglomerat tipus Oliana..... Ara els secans ja no ho són tant, això segur!

Xiruquero, m'apunto el llibre, que sembla interessant, I de castells, des del cim, se'n veien uns quants! Trobaràs la ruta al Wikiloc, van ser una mica de 16 kms, però es pot escurçar molt.

Darderet ha dit...

Si un dia hi tornes, al serradet que surt a llevant de l'ermita (serra del Relliscat del Cavall), es pot veure la marca de la ferradura del cavall de sant Miquel en un rocallís. Còctel de mitologia i geologia.
Ricard Darder

Gatsaule ha dit...

Carai, Ricard, sempre sorprens! La veritat és que aquestes terres de frontera sempre guarden racons plens d'història..., i llegenda!