4 de des. 2013

Àcid làctic, al pic del Martell

Divendres, després d'haver-nos divertit a la vora del mar, pugem cap al pic del Martell. Al José Manuel li fa gràcia la via Àcid làctic, de la qual jo ja en conec els dos darrers llargs de quan amb la Lu, els vam combinar amb els primers de la Àngel Rock.

Es tracta d'una via de quatre llargs que va per la cantonada de la paret, i que comença quan el camí de baixada s'hi acosta, on hi ha una gran pintada amb el nom de la veïna Lafayette. Dels quatre llargs, el primer és el més senzill de tots, una tirada curta i equipada amb un tram de 6b, perfectament escaquejable en A0 (a sobre). 
La resta de la via ja és diferent. Els qui heu escalat al pic del Martell ja sabeu que allà cal anar en compte amb els V+.... 

Així, el segon llarg comença amb una bona bavaresa i un curt flanqueig, a partir del qual comença el tram dur de la via,, amb algun pas una mica aleatori.
Els dos següents tenen la mateixa tònica, verticals i durs, amb algun pas estrany de tant en tant que costa veure com l'has d'agafar!
Des de dalt, la vista de sempre sobre la platja de Castelldefels, que des d'aquí sembla bucòlica...., i la tornada enrevessada entremig de margallons i càrritx.

El més curiós és que no hi havia cap més cordada a la paret. Suposo que el tancament d'una part de la paret per la presència de l'àliga cuabarrada hi deu haver influït. Una presència, per cert, que ens va acompanyar amb els seus xiscles característics durant tota l'escalada.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Escalada apretada la del Pic del Martell, aquesta via és a l'inici dius? té bona pinta, ara el nom ja ho diu tot jajaja

Gatsaule ha dit...

Jaume, t'agradaria perquè apreta però es deixa anar pujant amb molta paciència. I no està suada!!