29 de gen. 2015

Estereotip al Serrat dels Monjos

Aquest cap de setmana hem tornat a Montserrat amb el Manyo, però quina diferència amb la via anterior! Aquesta és una via senzilla, amb una aproximació curta, molt equipada i ben relaxada. Just al contrari que l'Esperó màgic! Una via "plaisir".

Tal i com comenten els Escalatroncs a la seva ressenya (a sobre), no cal portar res més que cintes, tot i que nosaltres vam posar alguna baga savinera.

Aparquem a les coves del Salnitre i, just passat el torrent Fondo, ja veiem un parell de xapes grosses i lluents. Comencem l'escalada al mateix camí. El primer llarg és agradable, únicament hi ha un petit flanqueig que no saps massa bé com te l'has d'agafar, però amb un parabolt a la cintura tots som sempre molt més valents.
Les dues següents encara són més senzilles, tot i que són molt maques. La segona puja per un magnífic esperó tumbat que es fa molt curt, mentre que la tercera va a buscar una placa molt bona flanquejada per una fissura que, si cal, també t'ajuda a pujar. Jo vaig anar directament a la placa i, a la part superior utilitzava la paret de la dreta per pujar com per un diedre.

Després el llarg va tumbant i acaba ma buna grimpada. Després cal caminar pel bosc cap amunt, seguint el rastre fins arribar al peu de la segona part.
El quart no té pèrdua, recte amunt per una mena d'esperó que va a l'esquerra d'una canal. Aquí si que ens hem ajudat d'alguna mata per completar l'equipament, tot i que la dificultat és baixa i el risc de caiguda, també.

El cinquè fa una diagonal a la dreta per anar al peu de la paret final.
Finalment som al peu del darrer i més difícil. La veritat és que aquí cal agafar-s'ho amb calma, però l'equipament que hi ha ho permet. Només cal comparar-ho amb l'Esperó màgic, allà hauríem trobat el primer parabolt on aquí hi ha el tercer...

La roca és molt bona i cantelluda, hi ha peus i tots dos passem en lliure sense patir molt, així que no deu passar de 6a, però no voldria discutir-ho que en això del grau sóc molt dolent!

Després la paret s'ajau i arribem a la reunió després d'uns metres més trencats.

Per baixar fem un únic rappel de 60 m que et deixa just al peu de la canal, prop del peu de via. Llavors només cal seguir un rastre que et porta al torrent Fondo. Desgrimpem uns blocs, baixem per unes cadenes tipus Joc de l'Oca, i amb un darrer rappel curt arribem al costat del camí inicial.

Una via molt bona i agradable, felicitats als aperturistes! Això si, de baixada aneu amb compte al darrer rappel que et deixa en un racó que deu ser la letrina de tots els caminadors/corredors de Montserrat... 

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Què passa? ara un intensiu de Montserrat Joan? que no veus que t'oblidaràs del Calcari..hahaha
Vas fort ja em decotes les vies i tot ! així que vas trobar senzill el darrer llarg? jo em vaig haber de penjar mes d'un cop a mirar-m'ho, molt atlètic, potser no em vaig mirar prou be els peus, però tiba fort...sobretot el començament.

Gatsaule ha dit...

Bé, diguem que amb tants parabolts la dificultat sempre es veu d'una altra manera!! Però si vaig passar jo en lliure...

Quina roca més bona a tota la via!

lux ha dit...

bé! aquesta via promet, relaxada, plaisir, parabolts, bona roca...
queda immediatament apuntada!
hehehe
De tota manera, Jaume... ja veig que malgrat diguin ;) una mica s'ha d'apretar!

Gatsaule ha dit...

Lux, no sé si t'agradarà gaire la via, amb el nivell que gastes darrerament, segurament d'hi avorriràs!! L'esperó màgic fa més per tu...;)