De Montanejos tirem cap avall. Com que tenim temps, passem per l'interior i aprofitem per passar la nit en una àrea de la serra d'Aitana, així que al matí nomñes hem de baixar a _Finestrat i pujar fins l'aparcament, que ja conec de fa 5 anys i mig, quan vaig venir a l'esperó central.
El dia s'ha aixecat tapat, però estem en una zona mediterrània i no es preveu massa pluja, així que ens hi acostem igualment. L'aproximació és senzilla, d'uns 45 minuts, i tan s'hi pot arribar pel camí que puja per la dreta en direcció a la canal central, com per l'esquerra, pel camí d'aproximació de l'esperó.
El dia s'ha aixecat tapat, però estem en una zona mediterrània i no es preveu massa pluja, així que ens hi acostem igualment. L'aproximació és senzilla, d'uns 45 minuts, i tan s'hi pot arribar pel camí que puja per la dreta en direcció a la canal central, com per l'esquerra, pel camí d'aproximació de l'esperó.
Cauen algunes gotes quan comencem, però la roca és tan ferma i adherent, que no emprenyen massa. La via està pràcticament desequipada, tret de les reunions i algun clau antic, però es pot protegir molt bé. I la roca, genial, dóna molta seguretat a l'escalada.
Només hem fet un llarg, i ja estem gaudint com mai, quina meravella!! Potser per això a la ressenya original parlen de diedre orgàsmic...
A la primera reunió plou amb més ganes, però ens està agradant tant, que tenim cap intenció de tirar cap avall, així que segueixo cap amunt.
La paret continua sent molt vertical, i la roca molt agraïda. Ara ja no plou, però estem tan contents que gairebé no ens n'havíem adonat!!
El quart llarg continua sent genial, amb una petita agulla desenganxada de la paret que cal remontar amb cura... Un espit assenyala el camí a seguir, després només queda la imaginació i la lògica... És el llarg de les làmines de la ressenya original.
El cinquè és el més difícil de la via amb diferència. Al començament la tònica es manté, i la placa de les dents de corall és molt agradable, però el tram dels sostres vermells apreta de valent. Els sostres estan equipats a l'inici, però la sortida és una llarga fissura lleugerament desplomada i altra cop ben neta!
Amb algun A0 i alguna apretada de cul, arribo a dalt.
Ara la via continua amb diversos llargs de III/IV i enllaça amb la sortida de l'esperó, però el temps no ha millorat excessivament i el Manyo s'ha entossudit, així que rapelem.
Una de les millors vies d'aquest any, sense cap mena de dubte, si mai baixeu cap aquí, no us la perdeu!!
3 comentaris:
No m'equivocava, així que fent maldats pel Puig Campana punyetero! es veu una via espectacular ben vertical i a sobre equipan-te.la, deu n'hi dó Joan aneu forts! Felicitats, jo encara haig de decidir-mer a baixar a fer l'esperó Central.
Molt bé Joan, aprofitant les bones temperatures que fa per Alacant per grimpar aquestes magnífiques parets. Bones escalades!!
Què dius, Jaume, encara no hi has baixat mai allà baix? Pel Puig Campana encara tens temps, però pensa que el Penyal d'Ifach cada dia patina més!! La veritat és que val molt la pena i tampoc està tan lluny!!
Merci, Xavi, m'han quedat moltes ganes de tornar-hi!!
Publica un comentari a l'entrada