Aquest dissabte passat vam escapar-nos de la calor cap a la nord de la Dent dels Cabirols. Volíem fer una matinal, i ens va semblar que explorar la Haikus podria ser una bona idea (a sobre, ressenya de l'Edunz). Amb l'Anna coneixem prou bé al Toni Gol com per tenir curiositat per la via..., i al Pep ja li anava bé tornar aviat.
L'aproximació és curta però contundent, i aviat som al que ens sembla el peu de via. L'inici és confús, així que vam engegar per la Gaston, i després de pocs metres, vam flanquejar a la dreta. Almenys així teníem la primera reunió equipada, ni que fos amb dos burins!
L'aproximació és curta però contundent, i aviat som al que ens sembla el peu de via. L'inici és confús, així que vam engegar per la Gaston, i després de pocs metres, vam flanquejar a la dreta. Almenys així teníem la primera reunió equipada, ni que fos amb dos burins!
El segon llarg és el més interesant de la via, molt llarg (gairebé 60 m) i força sostingut en el IV-IV+. En general la roca és bona, però cal anar alerta...
Mentres escalàvem hi va haver un cert moviment d'helicòpters per la paret del Calderer. Després vam assabentar-nos d'una caiguda important al Gran Diedre que esperem que no fos massa greu!
La segona reunió està a l'esquerra, a l'inici de la baixada de la paret amb ràpel, hi trobarem un parell de parabolts amb anelles. Si volguessim baixar des d'aquí seríem a peu de via en dos ràpels, però la via continua travessant la tartera en direcció a un diedre molt evident.
Als dos darrers llargs no hi trobarem ni gaire equipament ni cap reunió, així que la vem fer on ens va semblar millor. L'inici del quart llarg és com a mínim curiós, amb un tram d'espeleo-escalada més fàcil del què sembla.
I una sèrie de plaques prou compacte ens deixaran dins de la canal de les Bruixes.
Faig la darrera reunió a la instal·lació de ràpèl (3 burins, un cordino i un maillon...) i tirem avall que volem dinar a casa.
Després dels 50 m de ràpel, només cal anar baixant seguint els rastres pels llocs més fàcils fins arribar a peu de via i tirar-nos tartera avall fins creuar el camí del refugi.
No és una gran via, però ens ho vam passar bé, vam recordar al Toni Gol i, el més important, vam arribar a dinar a casa!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada