25 de juny 2017

Ventana indiscreta, al mirador de Gresolet

Amb la calorada hem anat a buscar una ombra còmode i, onze anys després, tornem a la paret del mirador de Gresolet. Llavors va ser la via Corona de reina, ara hem anat un xic més a la dreta. Almenys cap a la dreta no hi cau res que baixi del mirador!

L'accés a aquestes vies és ben senzill, només cal baixar rapelant. Nosaltres n'hem fet 2 de ben llargs (50 i 55 m), i hem anat a parar a la primera reunió de la via. El primer llarg, que es veu brut i poc atractiu, ens l'hem saltat.
A la ressenya del Luichy (a sobre) hi manca una via situada més a l'esquerra que confon una mica, la Requiem aeternam, però que és clarament més difícil. Tot baixant se'ns ha fet evident. La fotografia de la guia "Pedraforca, indret mític" és bàsica per no perdre's. En tot cas, a la reunió on hem començat hi ha un espit i un parabolt, i està a l'extrem dret d'una mena de prat molt inclinat. 

El primer llarg ens ha posat les piles de cop. La roca al principi espanta, encara que és molt més compacta del què aparenta. A més, el primer parabolt es troba realment amunt. 

Un llarg de Vº on només hi ha 3 peces i cap possibilitat de posar-hi res.
El segon és el més difícil de la via, vertical o desplomat, no afluixa mai i cal apretar en alguns passos. Per sort, algun petit tascó i algun alien m'han ajudat a no perdre els nervis...

Una tirada llarga i espectacular que mereix el viatge!
La tercera te una dificultat semblant a la primera. Comença amb un flanqueig senzill a la dreta, i després fa una diagonal cap a l'esquerra fins un sostre. 

És un llarg molt bonic i agradable, tot i que al sostre cal apretar o fer un ràpid A0 per situar-se al damunt del desplom. Després ja tomba fins a la reunió.
La darrera tirada és la que porta fins l'aparcament, fàcil però molt descomposta.

I amb un acrobàtic pas final on tenir les cames llargues és un gran avantatge!

9 de juny 2017

Via Queraltina al castell Berguedà

Damunt el camí que fa la volta al castell Berguedà des del santuari de Queralt, i poc abans d'arribar a la zona d'escalada esportiva, s'ha obert aquesta magnífica via, en una zona que sembla que pot tenir futur per fer-n'hi més.

Amb el Toni l'hem anat a provar ajudant-nos de la bona ressenya de sota, copiada de Topo-roc, on hi ha més detalls de l'accés i de la via.

L'aproximació és de 5 minuts des de l'aparcament del Santuari. Només cal pujar les escales i agafa l'ample camí planer que porta al peu de via.
L'inici és evident pel senyal en forma de Q que hi ha al peu de via. Cal anar alerta perquè s'estan equipant noves vies a ambdós costats que poden confondre.

El primer llarg comença ben vertical, seguint una fissura de molt bon equipar, amb 2 parabolts just abans i un al final. Un tram més senzill porta a un petit bombo final abans de la reunió.
El segon llarg és curtet i es pot enllaçar perfectament amb el tercer, nosaltres ho vam fer així i no vam tenir problemes. 

I per baixar, en dos rappels vam ser al començament.

La via és molt bona i molt recomanable si estàs per allà. Està bastant equipada, però calen unes quantes peces mitjanes per acabar d'anar tranquil. Vaig trobar que el primer llarg picava més que el segon, però en general la dificultat és força homogènia, serà una clàssica.