14 de jul. 2017

Mont de Grange, fent travessa entre Abondance i Châtel.

El Mont de Grange ocupa un lloc central al Chablais i, a més, és el cim més alt de la comarca. També és de les poques que no té instal·lacions d'esquí. Una muntanya interessant que permet fer-hi una agradable travessa.

De bon matí agafo el bus que baixa a Abondance des de Châtel, amb la intenció de tornar a casa caminant i passant pel cim. Un camí que no està senyalitzat però que gràcies al GPS al final trobo i que comença a pujar fort pel mig del bosc.

La ruta segueix més o menys les carenes, i de tant en tant, enmig del bosc, apareixen prats i barraques pels pastors en llocs certament idíl·lics.
Els camins també són una joia, camins fets per caminar. Camins que només els veus ja hi aniries per pur plaer de seguir-los. 

Mica a mica el bosc va desapareixent i vaig guanyant visibilitat. Es comença a notar el fet d'estar al mig de totes les línies de carena.
Una carena planera m'acosta al darrer pujador que porta al cim, i que és més agradable del què m'havia imaginat.
Des de dalt la vista és immensa cap a Suïssa i el massís del Mont Blanc. Al davant mateix també apareixen les Cornettes de Bise, on puc reconèixer l'itinerari de fa dos dies.

A l'altra banda també reconec Châtel, cap on he de fer cap. Miro el mapa i veig que el millor camí serà baixar per la cresta de Coicon, arribar a Trés-les-Pierres i allà prendre un seguit de pistes i camins fins al centre de Châtel.
La baixada continua sent molt agradable. Aquests camins em tenen enamorat. El fet de ser molt estrets i amb molta vegetació a les vores, fa que l'impacte dels bastons dels excursionistes faci menys mal.
Finalment arribo a les envistes de Châtel, enmig d'una bona calorada, i vaig a buscar l'ombra del petit apartament que he llogat i que utilitzo com a camp base.
I si teniu interès, podeu trobar el track al Wikiloc.

9 de jul. 2017

Tour d'Aï per la ferrata, i Tour de Mayen

Les torres d'Aï i de Mayen són dues muntanyes bessones situades a la vora nord del massís de Diablerets, ja damunt del llac Leman, a Suïssa. Per anar-hi cal pujar fins a Leysin, i caminar fins a l'estació d'esquí. Bé, també es pot pujar en un telefèric de preu prohibitiu que et deixa més a prop.

Però ja que he vingut a caminar...

La intenció és pujar la Tour d'Aï per la via ferrada, que sempre és més entretingut i després veure si m'animo a pujar a la torre bessona. Estan separades per una bretxa força marcada i cal fer una bona sifonada.

El dia és molt bo i de seguida veig al fons les Dents du Midi, sempre espectaculars.
La ferrata puja pel bell mig de la paret, pel pany més gris de l'esquerra, i porta directament fins al mateix cim. El camí puja fins aun coll i després flanqueja fins a la paret, plena de rètols. 

Tot molt ben senyalitzat.
A partir d'aquí ja només cal anar seguint el cable de vida, primer cap a la dreta, i després recte amunt, amb alguns trams molt verticals i amb grans desploms.

La ferrata no és difícil, però els desploms tiben i de verticalitat no en falta.
El darrer tram porta directament fins al cim.

Davant mateix, treu el cap el Gran Combin, que fa un parell d'anys ens hi va deixar pujar per l'aresta de Meitin
També hi ha una gran vista sobre la part oriental del massís del Mont Blanc, amb la Verte i les Droites, i damunt el llac Leman, que queda ben a prop.
El dia és calurós i fa una certa mandra, però és veure la Tour de Mayen i desaparèixer la recança. Quin cim tant curiós!!

Aixì que baixo fins a l'estació d'esquí per la via normal i torno a pujar els 400 m de desnivell que he perdut per poder gaudir d'aquest cim tan peculiar.
Quan començo a pujar ensopego amb un grup de 50 o 60 avis i a àvies que he d'anar avançant com es deixen. Sort que són alemanys i creuen... Estar bé això de que l'Imserso et porti a pujar muntanyes!

Finalment arribo a dalt, suat i cansat però content de tenir ara al davant l'altra torre, 6 metres més alta però no tant maca!
Ja només queda desfer el camí fins el cotxe passant per aquesta porta tan sòlida, que només deixa passar a la gent d'un en un, i amb dificultats segona el tamany de la motxilla!!

A sota deixo la ruta i al Wikiloc hi trobareu el track.

Cornettes de Bise.Una agradable volta.

Aquesta prinera setmana de juliol m'he escapat cap al Chablais, una regió francesa prealpina que no coneixia, i que es pressuposava interessant. És una racó encaixat entre els Alps en majúscules de la vall de Chamonix, i el llac Leman.

Muntanyes calcàries, relativament amables, on aprofitar per descobrir nous racons i per anar posant a to el meu malmès turmell.

La casualitat va voler que hi arribés el diumenge 2, darrer dia de mal temps. Així que el dilluns, vaig enfilar cap a les Cornettes de Bise per camins molt bonics, però amb l'herba carregada d`'aigua que van gosar traspassar-me cap als peus sense cap consideració. 

El camí arrenca amb una forta pujada des de l'aparcament dels xalets de Chevenne (La Chapelle d'Abondance) fins al pas de la Bosse. Al fons, destaquen les Dents du Midi.
Allà comença un caminet poc senyalitzat que deixant el GR 5 va a buscar una canal per enfilar-se a la carena de la muntanya. 

Mentrestant s'ha anat aixecant la boirina típica de l'endemà dels dies plujosos, però ja puc entreveure el cim.
Es nota que estem en una àrea protegida, dalt de tot, només arribar al cim, hi ha un petit grup de cabres salvatges (Capra ibex), ben tranquil·les, que aquí en diuen bouquetins.
També destaca la visió potent del massís del Mont Blanc sortint damunt de la boira! Amb una bona carregada de neu nova que deu complicar la grimpada cap al refugi de Gouter.

Després de menjar alguna cosa començo a baixar per la volta per darrera, pel vessant suís, quan ensopego amb un altre grup de cabres, aquest cop més nombrós, però igualment tranquil.
El camí baixa una mica i de seguida comença a fer-se planer i molt agradable, molt ben traçat. Abans d'arribar al coll d'Ugeon passa per la vora d'un petit llac ple de caps grossos i  cotoneres.

Del coll baixo fins a les casses de Bise, on practiquen una activitat molt estranya o inexistent al Pirineu català: les vaques lleteres en règim extensiu. És a dir, vaques que pasturen alegrement per la vall i que van quan toca cap a les màquines de munyir. No m'estranya després la qualitat dels formatges elaborats directament allà!
De les granges de Bise agafo el camí que em torna al pas de la Bosse. Ara el dia s'ha anat aclarint i comença el què serà una setmana de bon temps. Em despedeixo de les Cornettes de Biso i desfaig camí fins els xalets de Chevenne.
Un recorrregut que podem veure al mapa de sota i descarregar-ne el track des del wikiloc.